Benvinguts al meu blog de tecnologia aqui apendrem tot tipus de consells per les eines i sobretot tots els tipus que existeixen! 

LES EINES

 Eines de Percussió:

- Percussió: Acció de colpejar fortament dos cossos amb l’intenció de produir  una deformació en un d’ells o bé variar la seva posició.

- Les eines de percussió colpegen un material per trencar-lo, aixafar-lo o modificar-lo.- Exemple: el martell

- Martell de pena: és el martell més freqüent. Maça amb
extrem en punta.
- Martell d’orelles: té unes orelles que permet l’extracció de
claus. Els utilitzen els fusters.
- Martell de bola: té un cap semiesfèric i un altre pla. Es fa
servir a la metal·lúrgia.
- Maceta de niló: té dues boques planes de niló. El niló és un
material rígid que no marca els objectes copejats.
- Maça de goma: la maça de goma colpeja els materials sense marcar-los. Per materials tous o fràgils.
- Maceta de paleta: té dues puntes planes i és molt pesat. Per picar amb l’escarpra (construccions).

NORMES DE SEGURETAT PER L’ÚS DELS MARTELLS

1.El mànec ha d’estar sempre ben subjecte a la maça.

2.No s’ha de fer servir el martell amb les mans greixoses.

3.És necessari utilitzar ulleres protectores quan piquem superfícies dures

Els accidents més usuals són el trencament del mànec, el desprendiment de la maça

i desprendiment de fragments

Elements de PROTECCIÓ:

Els elements de protecció s’utilitzen per cobrir o defensar parts del cos humà en les operacions tecnològiques. 

- Ulleres: per protegir els ulls en qualsevol de les operacions normals al taller. 




- Orelleres: s’utilitzen en les operacions que produeixen sorolls molts forts. 




- Guants: ens proporcionen protecció a les mans en les operacions de perforació, abrasió... 


- Careta: impedeix l’inhalació de substàncies nocives en operacions de pintura, atac químics... 


- Botes: es fan necessàries en operacions elèctriques o actuacions al aire lliure. 




- Davantal: per protegir el cos de la calor i els esquitxos. 






INFORMACIÓ
- Han de ser de la nostra talla els models d’ulleres, guants, cascos, davantals... 
- S’ha de fer amb molta cura l’elecció de tipus de guants, ulleres.., segons sigui la 
activitat a desenvolupar. 
- Els elements de protecció han d’estar homologats.
- Si utilitzem ulleres graduares, utilitzarem les ulleres de protecció damunt 
- No desenvoluparem operacions sense els elements que indiquen els senyals 
d’obligatorietat. 
- Els elements han d’estar en perfecte estat. 

NORMES D’ÚS DE LES EINES D’ADHERIR I SOLDAR
- Peces i parts del soldador han d’estar netes. 
- El soldador ha d’estar calent i la punta estanyada. 
- La pasta desoxidant s’aplica directament a les peces que s’han de soldar. 
- Cal col·locar la punta del soldador en contacte amb l’element que s’ha de soldar. 
- No bufar sobre la soldadora. 
- Soldadura brilla ens indica que està ben feta. 
- Soldadura mat ens indica que és incorrecta. 

NORMES DE SEGURETAT DE LES E. D’ADHERIR I SOLDAR
- El soldador funciona amb corrent elèctric(ves amb compte) 
- No tocar la part calenta del soldador si està calent. 
- No recolzar en llocs que es podem cremar. 
- Amb el soldador calent no s’han de fer moviments bruscos. 
- Hem d’assegurar-nos de la inexistència de fuites de gas en el bufador. 
- Les soldadures produeixen fum. Convè treballar a un local ventilat. 

Eines d’ADHERIR I SOLDAR:

- Pistola de silicona: per aplicar d’una forma còmoda la silicona en aïllaments, 
vidres...cartutx independent que es pot substituir fàcilment. 


- Bufador: per soldar o donar forma a materials a baix punt de fusió. 

- Encoladora: per enganxar peces mitjançant l’aportació un material plàstic calent. 


Es fa servir per a materials com la fusta i els plàstics. 

- Soldador: per soldar conductor, cables elèctrics, components electrònics... 

- Soldador ràpid: té les mateixes característiques que el soldador però 
s’escalfa  molt ràpid, per això es fa ser per reparacions fora del taller. 




- Soldador d’arc: té un potent transformador que serveix per fondre 
materials fèrrics.



- Reblador: serveix per reblar reblons. 


- Rebló: clavilla metàl·lica proveida de una cabota que serveix per a efectuar 
unions definitives de xapes. 




- Grapadora: ens permet l’aplicació de diferents grapes a teixits, pepar... 

NORMES D’ÚS DE LES EINES MESURAR, TRAÇAR I MARCAR 

- Hem de tenir cura de on deixem les nostres eines.

- Les eines han d’estar sempre netes per facilitar la lectura(regles) 

- els instruments com el peu de rei s’han de tractar amb cura ja que són delicats. 

- Engreixar i netejar per evitar-ne l’oxidació. 

- No es poden barrejar ja que es poden fer malbé. 

- L’oxidació és el pitjor enemic d’aquests estris. 

NORMES DE SEGURETAT DE LES EINES DE MESURAR...

- Amb eines com la cinta mètrica ens podem tallar si la deixem anar sense fre. 

- L’escaire i les regles ens poden tallar pels cantons. 

- Els peu de rei s’ha d’utilitzar amb molta cura. 

- Les puntes dels punxons han d’estar ben esmolats i no s’han d’utilitzar per fer 

forats. 

- Els compàs de punta por resultar perillós si el deixem dins la caixa d’eines, ens 

podem punxar. 

Eines de MESURAR, TRAÇAR I MARCAR:

Mesurar: acció de comparar una magnitud física amb una altra de la mateixa 
espècie que hom preten com a unitat o patró. 
Traçar: acció de senyalar un línia sobre la superfície d’un peça hom volem tractar tecnològicament al taller. 

- Cinta mètrica: per medir longituds entre 0 i 10m. És molt recomanada per 
amidar materials de poc gruix. 

- Escaire: per traçar o marcar línies i angles rectes, també per a angles de 90º 

- Palmer: per amidar gruixos molt petit en planxes metàl·liques, làmines... La seva precisió és molt més gran que la del peu de rei. 




- Peu de rei: permet fer lectures precises de gruixos, diàmetres interiors, exterior i profunditats. Poden ser analògics, digitals o nònius ( el més comuns). 
- Les orelles de peu de rei faciliten el mesurament d’espais interiors. 
- La sonda del peu de rei ens permet fer mesuraments de profunditats 
- Les boques de peu de rei ens permeten els mesurament d’exteriors. 
- Contenella: per determinar i comparar angles diferents del recte. Existeix una altra varietat (goniòmetre). 




- Punxó: marcar amb l’objectiu de facilitar la feina de la broca. S’ha de fer servir  conjuntament amb un martell. 


- Regle graduat d’acer: per amidar distàncies curtes entre 0-500mm. 


- Compàs de punta: per traçar arcs de circumferència i transportar distàncies.Les marques es realitzen directament amb les seves puntes de metall.



- Goniòmetre: per marcar, mesurar i transportar angles entre 0 i 180º. 



- Nivell: permet comprovar l’horitzontalitat i verticalitat d’un pla mitjançant una bombolla i dues marques. 


- Compàs de punta per interiors: té les puntes adaptades per marcar interiors de tubs, cilindres... 


- Compàs de punta per exteriors: especialitzat per marcar exterios de tubs, 
cilindres... 



- Regle graduat plegable: per amidar distàncies superior a 1 m. El fet de ser
plegable facilita el transport i manipulació.

NORMES D’ÚS DE LES EINES PASSIVES
- El cargol de banc s’utilitza per subjectar les peces que hem de treballar. 
- El cargol ha d’estar fixat correctament. 
- La obertura o tancament del cargol es fa amb la palanca. 
- S’utilitza les galteres per evitar les marques a les peces provocades per les 
mordasses. 
- L’enclusa ha d’estar neta i correctament col·locada. 

NORMES DE SEGURETAT DE LES EINES PASSIVES
- No utilitzar una eina per prémer més fort el cargol. 
- La peça ha d’estar ben subjectada. 
- Les estries de les mordaces amb bon estat. 
- Les peces han d’estar centrades, sinó es poden fer malbé. 
- No apretar les mordasses sense cap peça en mig. 

Eines PASSIVES:

Es diu de les eines que suporten o subjecten les peces en algunes operacions al taller. 

- Cargol de banc: s’utilitza per subjectar les peces que hem de llimar, foradar... 


- Enclusa: s’utilitza com a suport de l’escala born en els treballs manuals de forja. 
Ens permet colpejar amb seguretat de les peces per deformar-les.

NORMES D’ÚS DE LES EINES DE CARGOLAR

1.Un tornavís no es pot fer servir com un tallant o punxó. 
2.No es pot utilitzar un tornavís com a una palanca. 
3.Cada tipus de clau s’ha d’utilitzar segons l’accés al cap del cargol o femella. 
4.La mida de la clau sempre a de coincidir exactament amb la mida del cargol o  femella. 
5.No es pot picar damunt de la clau per premés més fort. 

NORMES DE SEGURETAT DE LES EINES DE CARGOLAR
- El mànec del tornavís no ha d’estar greixós. 
- No es pot subjectar en la mà la peça que s’ha de cargolar. 
- No s’ha de portar el tornavís a les butxaques, ens el podem clavar. 
- És preferible que el mànec segui aïllant. 
- Mans i claus no han d’estar greixoses 
- Les claus no es poden utilitzar com a martells. 
- Les claus no estan preparades per a llocs amb tensió elèctrica

Eines de CARGOLAR: 

- Cargolar: Aplicació del moviment i la força necessària per fer servir cargols o 
femelles. 



- Tornavís: ha d’entrar en el cap del cargol per cargolar-lo i desgastar-lo 
mitjançant un moviment de rotació. 

N’hi ha diferents tipus de puntes de tornavís: 

Boca Phillips: també s’anomena boca de creu.

Boca Axial: és el més freqüent a les caixes d’eines.

Boca de tornavís sisavada: molt semblant a les claus Allen però amb un mànec.

- Bec de lloro: la seva boca és graduable, per tant, s’ajusta a diferent mides. Per cargolar tubs o peces amb mides variables 

- Clau Stillson : per cargolar tubs de conduccions. La amplada de la boca es 
gradua amb un anell-femella. 

- Tornavís de boca plana: la seva boca encaixa en una ranura recta. Comú a les 
caixes d’eines. 

- Clau fixa: per collar o afluixar cargol i femelles. Normalment les claus es 
presenten agrupades en paquets amb un ampli 
ventall de mides de boca (joc de claus) 

- Clau en forma de vas: introdueixen el cap del cargol o la femella dintre d’un 
vas. 

- Clau d’estrella: boca en forma d’anell, és difícil que el cargol o la femella 
llisquin. 

SERJANTS

- S. de marqueteria: pot subjectar una fullola per mecanitzar-la mentre la cola  s’endureix. Pot subjectar planxes de plàstic per mecanitzar-les 




- Serjant o gat: per a la branca del metall, fusta i plàstics. Per mantenir premudes 
dues peces. 



NORMES D’ÚS DE LES EINES DE AGAFAR
1. S’ha d’utilitzar cada tipus d’alicates segons la funció per la qual han estat 
construïdes. 
2. Boca plana, boca rodona i universal els alicates més usuals. 

NORMES DE SEGURETAT DE LES EINES D’AGAFAR
- Mai hem de col·locar els dits entre els mànecs. 
- Per treballar amb tensió elèctrica el mànec ha de ser aïllant. 
- No hem d’utilitzar altres eines per forçar al mànec. 

NORMES D’ÚS DE LES EINES DE PERFORACIÓ

1. Les broques han d’estar netes i esmolades 
2. Es convenient començar ell forat amb la velocitat més lenta.
3. Deduir la pressió. 
4. No més pressió de la necessària. 
5. Mai deixar la clau del portabloques posada. 
6. Botó de fixació del gallet només si és necessari. 

Eines de AGAFAR: 

- Agafar: Subjectar alguna cosa amb la mà o amb un instruments adequat, per tenir-ho que no se’n pugui anar. 

ALICATES
- Alicates universals: per subjectar amb força, tallar o torçar filferro. És comú a les  caixes d’eines. 




- Alicata de boca plana: per doblegar i forçar filferros. Per subjectar petites peces. 














- Alicata de boca plana inclinada: es fan servir per electricitat i electrònica. Subjecta i  aixafa petites peces. La boca inclinada permet agafar cables i 
components. 









- Alicata de boca rodona: per torçar i arrodonir filferro i conductors. Utilitzats a  l’electricitat per fer anelles.

EINES DE  PERFORACIÓ: 

- Perforar: Acció de travessar foradant un material o fer un forat encara que no atravessi

- Barrina: per foradar fusta o altres material. Per iniciar el roscatge de visos. 


- Filaberquí: Per foradar. És manual. No es fa servir gaire. 



- Filaberquí de pit: Amb un eix a la manovella. Funcions similars al trempat 
portàtil 


- Broca o metxa: per fer forats. Existeixen modalitats per fusta, metall, plàstic i  pedra. 


- Trepant portàtil amb acumulador: per foradar metalls. És fàcilment 
transportable




- Trepant portàtil connectable a la xarxa: per foradar metalls. És fàcilment 
transportable. 

*RASPES*
Són llimes que tenen les dents grosses. Apropiades per al desbast de la fusta. 



La longitud de les raspes es mideix amb polzades. 


NORMES D’ÚS DE LES LLIMES I RASPES

1. S’han d’agafar amb les dues mans. 
2. Moviment de les mans regular. Cal utilitzar el pes del cos. 
3. La peça ha d’estar subjectada. 
4. S’empeny endavant amb un desplaçament horitzontal i fent passades 
entrecreuades a 45ºC. 
5. S’han de netejar amb la carda per eliminar 


NORMES DE SEGURETAT DE L’ÚS DE LES LLIMES I RASPES
1.El mànec ha d’estar ben subjecte a la llima 
2. No s’han de donar cops entre les llimes. 
3. Les llimes/raspes han d’estar netes. 
4. No s’han de bufar els encenalls(ulls) 

EINES D’ABRASIÓ: 

Abrasió: Acció de llevar o arrencar mitjançant la fracció, petites quantitat de 
material amb la finalitat d’ajustar a o netejar. 

L’abrasió consisteix en el fregament amb una eina més dura per polir el material. 

LLIMES

Són d’acer i tenen unes dents fines per polir fusta o materials metàl·lics. 

-Llima. rodona: per llimar vares de forats. 


-Llimes de mitjacanya: la seva cara corba és ideal per llimar peces amb trams corbs. 


-Llima quadrada: per llimar els talls amb angle recte. 





-Llima plana: per llimar peces amb vores i cares rectes 7













-Llima Triangular: per llimar racons on és difícil introduir les altres llimes.

ELS ENFORMADORS

- Enformador: té un làmina rectangular d’acer. Es pot treballar amb la mà o 
copejant amb una maça. 





NORMES DE SEGURETAT DE L’ÚS DE L’ENFORMADOR

1. Eina perillosa perquè s’ha de fer servir la força. 
2. No s’ha de possar la ma davant l’enformador. 
3. La peça a rebaixar ha d’estar perfectament fixa